Tot l’assaig 18 gira sobre una cita del Gorgies platònic que no es referida directament, sí les de molts d’autors posteriors semblants però ja no originals: el caràcter distintiu de la mort és la seva incompatibilitat amb la màscara, cap de les que normalment duem ni s’escau, ni és sostenible. Potser per això, en el nostre temps la mort és allò completament impensable, perquè sense màscara ja no som res, però la conseqüència paradoxal es la primíssima diferència entre la nostra mort i la nostra vida. (ergo, aquesta tarda estic del tot platònic)
A l’assaig següent reprèn un altre tòpic fonamental: la filosofia com meditació sobre la mort, per introduir-hi un terme mig indispensable: la noció de llibertat. La finalitat última de la filosofia es fer-nos lliure i no és lliure qui no s’ha desfet de la por a la mort. La conseqüència es clara com que mai la humanitat serà filosòfica, ni mai serà lliure, ni mai podrà deixar de sentir horror envers la mort. El Poder, que té com a instrument propi, la superstició ho ha entès sempre perfectament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada