Més reflexions superflues sobre educació

Alterno les meves hores entre la dispersió propiciada per les diferents pàgines que acostumo a mirar-me i l’infinit avorriment produït pel BOE i la legislació educativa. Me n’assabento així de la publicació del llibre sobre “La Nueva Educación” a estones mortes en què fujo del BOE. El contrast és poderós i una mica depriment, perquè si adoptem un punt de vista metafísicament hiperrealista, la veritat és el BOE, llavors el debat no existeix . La nueva educación no només és la millor opció, sinó l’única. Potser hom pot pensar que aquesta és una metafísica, ridícula, contradictòria i injustificable. Malauradament, és la adoptada per una part significativa del professorat de l’estat espanyol. L’examen de l’exterior, inclou ara una entrevista com prova final i des del meu punt de vista, he pogut veure alguna de les preguntes formulades el curs anterior, res podria ser més semblant als exàmens del catecisme que tinguérem a la nostra infantesa. És clar que des del ministeri tampoc no s’han de creure aquestes coses, per la mateixa raó que un home d’església no ha de ser necessariament creient. En tot cas l’aposta és decidida i no està mancada d’intenció. Per això, plantejar un debat en termes polítics i culturals pot ser sà, democràtic però és també un acte d’una gran ingenuïtat. Aquesta ingenuïtat és comuna, em penso, a molta gent de la meva generació, enlluernada per haver viscut en uns centres educatius que fomentaven la cultura i l’ascens social. Aquesta situació fou real, però va tenir molt d’efecte col·lateral, de les circumstàncies polítiques i de les econòmiques Però no es tractava d’això i no recordo des de finals del vuitanta, una sola mesura educativa que no tingui la intenció última de mostrar que no es tracta d’això. H. M. Enzensberg al seu Elogi de l’analfabet ho va expressar amb la més gran de les claredats, mai no s’ha tractat de fer efectiu cap ideal il·lustrat, sinó d’augmentar la productivitat d’unes classes treballadores que no es podien limitar al treball merament físic. Sempre s’ha tractat d’això i ja ho deia la Mercedes Cabrera que el nostre sistema educatiu era el que s’esqueia al nostre model productiu.