divendres, 11 de març del 2016

El Descontent i les seves civilitzacions



Llegeixo un recull d’articles de Mohsin Hamid, Discontent and its civilizations un escriptor pakistanès en llengua anglesa que després d’anys de residència a New York i Londres ha tornar a la seva ciutat, nadiua Lahore. Es conegut per una novel·la, el fonamentalista reticent, i aporta un punt de vista interessant i difícil d’escoltar en àmbits provincians com ara mateix és la totalitat de l’estat espanyol on en general tots els discursos sobre conceptes com el de musulmà són pura fatxenderia (tanmateix els fonamentalista ha estat traduït al castellà i la darrera novel·la té una versió catalana de Carles Miró). Això és molt evident en el cas de Pakistan un país presentat com un lloc del tot homogeni, quan precisament allò que el caracteritza és una pluralitat molt gran i d’arrels més perllongades que lla de moltes nacions occidentals. Tradueixo un parràgraf que m’ha agradat especialment: 

Les civilitzacions són il·lusions. Però són il·lusions útils. Ens deixen negar la nostra humanitat comuna , per tal d’assignar poders, recursos i dret de maneres repulsivament discriminatòries.

Per tal de mantenir l’efectivitat d’aquestes il·lusions, han d’esser associades amb quelcom que sigui indiscutiblement real. Això és la violència. Les nostres civilitzacions no són causa d’enfrontament. No, són els nostres enfrontaments els que ens duen a fingir que pertanyem a civilitzacions.



Per dir-ho en termes del tot Nietzschians i del tot actuals un exemple paradigmàtic de confusió entre la causa i l’efecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada