El problema de l’ensenyament secundari és que és secundari i que el seus protagonistes l’entenen com secundari. Dir de quelcom que és secundari és dir que té una importància relativa, subsidiària, per això els premis de cine distingeixen entre el premi als secundaris i els protagonistes. No fa falta parlar gaire estona amb els meus alumnes per comprovar què aquest el sentit amb el que ells entenen la paraula i el que expressa de manera estricta el significat que per ell tenen els seus estudis. No vull negar que tenen raons per fer-ho i que no podria ser d’un altra manera en una societat bàsicament desinteressada en l’educació dels seus membres, cosa que no significa desinterès en les conseqüències materials de l’educació. Mentre tant es van fent lleis que no prometen la utopia, sinó que viuen a l’ utopia, perquè el punt de partida és sempre que tots els alumnes estan del tot convençuts de l’important que és l’educació, altrament dit, que ja estan educats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada