No sé com haurà estat rebuda a Barcelona, però quan dissabte vaig decidir anar a veure Hail Caesar, el darrer film dels Cohen,em vaig trobar amb potser una cinquantena d’opcions (entre les que hi era el LEXI, el cine del meu barri), cosa que mostra la tirada popular que té en aquest país el cine d’aquests germans. Malgrat això, els Cohen han fet essencialment una pel·lícula per ells mateixos o, tirant llarg, perla gent de la seva generació que manté un cert sentiment cinèfil. Fonamentalment la pel·lícula és la recreació d’un dia en un gran estudi californià dels 50 anomenat Capìtol Films (com el de la pel·lícula Barton Fink) que ben bé podria ser la MGM. Com a mínim entre els personatges que ens presenta hi ha dobles dels personatges més característics de l’estudi com Vicent Minelli, Gene Kelly, Esther Williams o Howard Keel. La trama gira entorn del segrest d’una de les figures de l’estudi protagonista, intèrpret d’una pel·lícula molt semblant a Ben-Hur anomenada Hail Caesar, que és segrestat per un grup de guionistes comunistes sota el cabdillatge espiritual d’un professor alemany anomenat Marcuse, l’autor de l’home unidemensional també formava part llavors del paisatge californià. Els Cohen són gent amb sentit de l’humor i aquesta darrera pel·lícula segueix sent un bon testimoni, tot i que no tingui clar com pot funcionar la pel·lícula per un públic que no tingui especial tirada per la cinefília. Com Ford en el seu temps, els Cohen tenen pràcticament una companyia que és la base de les seves comèdies i tots tenen un raconet, més o menys forçat, en aquest film: Tilda Swinton, Frances McDordmand, George Clooney i Josh Brolin, l’executiu que ha fer funcionar l’estudi i, per tant, l’eix principal de la història. L’escena final a més de ser una cita a un film de Kubrick, les referències no són només al cine clàssic també hi una molt directa a la vida de Bryan, està basada en un aspecte poc conegut, tan poc conegut que no he trobat cap pàgina d’Internet que el mostri, d’una de les figures més emblemàtiques del Hollywood clàssic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada