El museu Dickens a Londres

Londres no s’acaba mai de conèixer i aquí rau una de les causes del seu atractiu. Avui he volgut visitar el museu que la ciutat ha dedicat a Charles Dickens i la meva primera sorpresa ha estat descobrir un barri, la part de Bloomsbury que ja està orientada cap a l’Est, on encara es conserven els edificis del Londres de la verticalitat restringida. En concret, el carrer on és el museu, Dougthy street, no ha variat el seu aspecte des de que la família de Dickens va estar residint fa ja gairebé dos segles. Totes les cases són com la que ara es pot visitar per fora i des del carrer sembla que moltes encara no han estat reconvertides en apartaments, com era el cas dels meus domicilis a Saltram i de gairebé totes les vivendes del XIX

Dickens no és segurament un autor massa valorat a Espanya, on se’l tendeix a presentar com un escriptor menor d’obres pel gran públic. Tots els criteris estètics i literaris són opinables però hi ha alguns fets indiscutibles, com que Dickens, segurament després de Shakespeare, segueix sent la referència més viva la literatura britànica. Les seves novel·les segueixen sent filmades, no fa gaire temps que Polanski va fer el seu Oliver Twist, i sobre el seu mon es fan sèries televisives molt populars, com Dickensiana. De fet, en termes absoluts la seva història de dos ciutats segueix sent la novel·la més venuda de tots els temps. Cal dir que el museu de Londres no és l’únic hi ha com a mínim tres més: a Portsmouth (on va néixer), a Rochester (on va morir) i a Kent, a la casa on s’establí finalment com a propietari.

Dickens va habitar en aquella cas amb la seva dóna i els seus primers tres fills uns pocs anys quan va començar a gaudir de l’èxit literari, després es muda a una casa més gran dins de Bloomsbury, la família va créixer i van arribar als deu infants, i finalment va comprar una casa a Kent (les de Londres eren llogades). Els papers del club Pickwick és segurament l’obra més important escrita al carrer dougthy. La casa ha estat conservada amb mobles i objectes diversos relacionats amb Dickens. Tot i tenir efectivament cinc plantes no és gaire gran, perquè a cada planta no hi ha lloc més que per a un parell d’habitacions. Tota ella és accessible: el soterranis on hi ha cuina, la bugaderia i el celler, la planta a nivell de carrer on hi havia el menjador, una primera planta amb una sala d’estar, drawing room i l’habitació de treball de l’escriptor, una segona planta amb dos dormitoris pels dos cònjuges i finalment una tercera planta amb una habitació per tota la mainada i una altra pels criats. Entre els objectes nombrosíssimes edicions de la seva obra i els llibres, pocs, que heretà del seu pare, entre els quals a més del llibres típics del XVIII anglès hi havia una traducció del Quixot, per a corroborar la teoria del professor Valverde sobre el legat cervantí.