dimecres, 9 de març del 2016

Marias i Preston



Ahir a la LSE Paul Preston va presentar la versió anglesa de la darrera novel·la de Javier Marias, Thus Bad Begins. Tots dos hi van mantenir una conversa enfront del públic, que també podia teòricament intervenir, tot i que no hi hagué gaire temps, fonamentalment, perquè em queda clar que Marias és un senyor encantat d’haver-se conegut ell mateix. Tot i així em vaig quedar content en veure com coincidim en algunes idees que per a mí són importants. La primera d’elles va venir al fil de la traducció que Marias va fer de Tristam Shandy (un autèntic desafiament, tot i que ell assegura que Joseph Conrad va ser més difícil) i confessà que una empresa d’aquesta magnitud la va poder fer amb vint i algun anys, però ara està completament fora de l’abast de les seves possibilitats. De la mateixa manera que m’agrada comparar als meus alumnes la vida intel·lectual amb la pràctica esportiva, tema que més o menys coneixen i saben llavors que si no entrenes no jugues com hauries de jugar, em penso que és bo tenir en compte que la nostra capacitat disminueix amb els temps i que en aquest sentit un escriptor o un pensador no és completament diferent d’un .futbolista. No és del tot anàleg, perquè després d’una edat no es pot ser un futbolista de primer ordre, però si un escriptor o pensador de primer ordre, però fent, em sembla, altra mena de coses; privilegiant la intensitat sobre l’extensió.



La segona idea amb la que vaig coincidir és la seva confessada impossibilitat de rellegir els seus llibres un cop acabats, després d’haver-los rellegit innumerables vegades mentre els escrivia. Jo n’he acabat molt menys però el sentiment d’estranyesa que he tingut quan he rebut el llibre editat, sempre m’ha semblat aclaparador. Jo he esdevingut un altre. El moment però més brillant per la seva rotunditat el va tenir Preston, quan Marias es preguntava perquè setanta cinc anys després, la guerra civil segueix estant tan viva entre els espanyols, Preston replicà ràpidament que potser és perquè cap dels problemes que la van causar, van acabar de ser resolts. Crec que té raó, els últims anys són una absoluta constatació, i que és una veritat terrible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada