Accepto completament del cristianisme allò de no jutgeu i no sereu jutjats. No sols ho accepto, sinó que si això fos el nucli m’hauria d’apuntar (però la major part dels que hi són, haurien de sortir) Tanmateix hi ha una excepció del tot irrenunciable: jo mateix No puc, ni sé, deixar de jutjar-me. Aquest hauria de ser el meu límit a la tolerància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada