dimecres, 23 de març del 2016

Giorgione a la Royal Academy


El meu darrer dia a Londres l’he passat a la Royal Academy of arts. Sense cap possibilitat de veure l’exposició principal sobre els jardins de Monet a Pissarro, no hi ha entrades per avui ni pel que resta de setmana, em dirigeixo a les més petita dedicada a Giorgione. L’èxit de la primera és de fet molt previsible. No només cal comptar amb els nombrós públic que a la ciutat de Londres visita les exposicions, sinó amb el fet que la jardineria segueix sent una de les passions predominants dels britànics. Tanmateix l’exposició dedicada a Giorgione val prou la pena. Aquest artista és un dels més enigmàtics de la història de l‘art. Va morir només amb 32 anys i no hi ha gaire seguretat sobre l’abast del seu treball. De fet, ara mateix les obres atribuïdes amb seguretat són poques (pel que he vist aquesta tarda, però, segurament alguna més de les sis que l’atribueix la wikipedia), cosa que contrasta amb èpoques anteriors on se li atribuïren molts treballs que ara sabem d’altres autors com, per exemple, Tiziano. A l’exposició es combinen les obres de Giorgione amb algunes de les que li foren atribuïdes i que, en tot cas, fan palesa la seva influència. Dividida en quatre espais: retrats, paisatges, pintura devota l i retrats simbòlic, l’exposició dóna testimoni de la importància històrica d’un autor del qui es diu que inventà el paisatge com a gènere i que fou un dels millors retratistes de la seva època, com queda clar amb les dues imatges il·lustratives, que són segurament allò més valuós de l’exposició.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada