divendres, 5 de febrer de 2016

Nens britànics inmigrants

El museu de la infància a Londres és una secció del V&A Museum situada a l’est de la ciutat a la sortida de l’estació de Benthalm Green. És un lloc adient per anar-hi amb infants, si és el cas que, per exemple, plou o fa fred.  Hi ha una col·lecció de joguines antigues molt ben triada, algunes tan antigues com del segle XVIII, i prou coses perquè la canalla pugui trastejar. Hi ha també  exposicions temporals, com la que estan fent ara, d’un interès notable On their own: British child emigants. L’exposició documenta un episodi poc conegut i prou vergonyós.  Entre 1869 i 1970 cent mil nens britànics van ser exportats fora de la illa. Tots ells provenien de famílies pobres que no se’n podien fer càrrec per la seva pobresa. En principi, la idea era lliurar-los a  famílies que els acollissin, però a la pràctica es va convertir en un sistema per obtenir mà d’obra pràcticament de franc a zones com Australia, Canada o l’antiga Rodhesia.  De vegades, els nens eren orfes però sovint no, però això no havia de ser cap diferència i l’exposició documenta molts cassos on als nens se’ls hi deia que els seus pares ja ni hi eren, quan no era així, de la mateixa manera que es negava a les famílies la possibilitat de contactar amb els seus fills. Les adopcions depenien de les institucions, les sinistres wokhouses que alguns consideren els precedents més directes dels camps de concentració, però el programa estava promogut per l’estat britànic, de manera que no es gens exagerat dir que aquest estat ha estat durant un segle fent  tràfic de nens. Fa cincs anys el primer ministre australià, i Gordon Brown després van demanar disculpes publiques als nens, ja generalment molt grans, que van viure aquest drama

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada