dilluns, 29 de febrer de 2016

Mark Rylance

No he vist The Revenant i no estic gaire segur de si l’aniré a veure, doncs cap de les pel·lícules de González Iñarritu m’han entusiasmat, tampoc certament disgustat, gaire. Tampoc estic molt interessat per l’oscar de Leonardo di Caprio, del que ara mateix tampoc no recordo cap film que m’entusiasmi. Si que celebro l’oscar al millor secundari guanyat per Mark Rylance. De fet, vaig anar a veure el pont dels espies, una bona pel·lícula, bàsicament per la seva presència. No he vist els altres nominats i tampoc judicaré llavors sobre si el veredicte de l’Academia ha estat just. Jo el vaig trobar molt bé com un irònic, estoic i vulnerable espia rus, però tot i així la seva capacitat com a actor dóna per a empreses més grans. Rylance és una de les figures principals del teatre londinenc i potser un dels actors que m’ha impressionat en un teatre quan la nit de sant Joan del 2005 el vaig veure, junt a d’altres dos excepcionals companys, fent entre tots tres tots els personatges de la Tempestat de Shakespeare. No ha estat l´única vegada que l’he pogut veure. També fent un Becket, endgame, i en una obra contemporània, Jerusalem, amb la que va guanyar tots els premis d’interpretació que es poden guanyar en aquesta ciutat. De fet, Rylance va ser molt anys director del Globe i decisiu per tirar endavant un projecte cultural en el què els britànics no creien gaire. (el capital que va permetre refer el Globe és americà; Rylance tot que nascut a Kent es va educar als EEUU on el seu pare era professor universitari).En definitiva, un reconeixement molt just per un individu d’un talent del tot extraordinari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada