La part més gran dels meus dies la passo llegint la LOMCE i altres mostres de legislació exterior educativa que són fonamentalment peces de dret administratiu. Hauria de rumiar-m’ho, però en trec poques conclusions i cap de vàlida pels meus reptes immediats. Em sembla clar que els autors tenen una concepció de l’alumne poc propera a la realitat, tot suposant un compromís que només es donaria en el cas que els alumnes fossin completament adults, situació en la que segurament ja no caldria escola. De la mateixa manera, un altra pressuposició indiscutible, implícita a la llei, és que el professorat és un grup humà totalment mancat de sentit comú. No és que no hi hagi alguns. Però, de fet, el sistema educatiu es recolza en una bona mesura en el seny dels ensenyants; seny que es manifesta, per exemple, aplicant de manera molt i molt relativa la legislació vigent. Em sembla evident que si tinguéssim la malèvola intenció d’esquerdar el sistema educatiu no caldria fer cap vaga indefinida, sinó simplement aplicar la legislació vigent, estatal o autonòmica ....
Els autors i els polítics en general parteixen de la base de què hi ha un consens social unànime de què l’educació és una cosa molt bona. Em sembla que aquest consens no és en cap cas positiu, sinó la mateixa mena de consens que hi ha en què el treball és una cosa bona. Tothom està realment d’acord , pel contrari, en què l’atur és una cosa horrible, però no crec que Marx s’equivoqués quan descrivia el treball per a la major part de la població, com quelcom que cal defugir com la pesta. El treball encara avui, malgrat l’esforç dels psicòlegs humanistes, es viscut com una font de patiment. L’alienació guanya per golejada a l’autorealització, tot i que no han estat mancats d’èxits certes campanyes dedicades a mostrar que l’alienació és autorealització (com en 1984, la guerra era la pau).La bondat de l’educació o el treball és viscuda com a instrumental però no pas com bona en ella mateixa. En aquest sentit em sembla, per conseqüent patètica la direcció presa per la LOMCE (que és la LOE al gust neoliberal) que intenta salvar l’educació atansant-la al mon del treball, dirigint-la envers l’àmbit laboral i fins i tot mimetitzant elements del mon laboral. Els alumnes poden ser aliens a, i d’entrada sentir-se poc atrets, per disciplines com la filosofia o la literatura, però pel que poden veure a casa, i per poc espavilats que siguin, de seguida se’n poden adonar que el jove Marx tenia tota la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada