Al vestíbul del teatre nacional hi ha un munt de cartells anunciant els actes que després de la primavera commemoraran el centenari de Shakespeare. El mateix el BFI. Suposo que el Globe prepararà alguna cosa fora de l’habitual i a Barbican Ivo van der Hove fa un muntatge anàleg al que feu, fa uns anys, sobre les tragèdies romanes amb tres obres sobre monarques anglesos, entre les qual hi seran Ricard III i Enric cinquè. Mentrestant ahir El Pais i avui La Vanguardia substituïen la representació teatral per la “jeremiada” , cosa molt hispànica, per estranyar-se(?) de què no res sembli estar previst per commemorar el centenari de Cervantes. La diferència és tan clara que fa vergonya dir-la. Shakespeare és una influència viva que té un paper vertebrador dins d’aquesta cultura, per això hi ha un interès real. Cervantes en canvi és ben celebrat, a nivell folklòric potser més que Shakesperare, però no li interessa a ningú i per descomptat ni vertebra res, doncs no hi ha res a vertebrar, ni pot tenir cap influència a la societat més inculta d’Occident. No fa falta cap enquesta per veure que els tertulians, educadors real del poble, no sols no se l’han llegit, sinó que no podrien llegir-se’l. Sospito que els interessats a Cervantes són a hores d’ara una minoria, fins i tot entre el professorat de llengua castellana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada