diumenge, 10 de gener de 2016

Llegint la Boétie

Ahir vaig tornar a Londres. Avui anava seguit el nomenament del nou president. Suposo que podria estar content, ni que for per la memòria del meus besavis que possiblement eren carlins. D’aquestes coses però, en principi, no vull parlar al blog. Mentre m’estava a casa acabava el llibre que vaig començar ahir a l’avió: la versió en català de la servitude volontaire que fa quinze anys va fer en Jordi Bayod i va publicar en Vallcorba, enmig de la indiferència habitual. La impressió però és que la ciència política des de llavors ha avançat poc, per no dir gens. Anoto una reflexió apuntada per La Boétie en el seu intent per explicar-se la irracionalitat dels afers polítics: Sempre va així el poble, en la seva ximpleria inventa les mentides i després creu en elles.

1 comentari: