Projecte de vida pel futur immediat

Quasi un any després torno al member’s room del museu britànic. El personal ha variat poc, cosa rara en aquesta ciutat, i el menú no ha canviat gens, cosa que fora d’agrair. Els mosaics d’Halicarnarsos en canvi estan mig tapats amb el motiu d’alguna millora eventual. El pla de vida és senzill : com element fonamental preparar la convocatòria de docents a l’exterior. Atès que en qualsevol cas la meva capacitat per rebre aquesta mena d’informació és cada cop més limitada, poder fer les coses que en Barcelona no he pogut fer els tres darrers mesos. Escriure el que em passa i el que se m’acut, si és el cas que pel cap em passi l’ombra d’alguna idea; veure pel·lícules, cosa que he fet als últims anys de manera molt migrada i que perd molt del seu sentit si amb algun dietari no supleixo els defalliments de la meva memòria i una estoneta cada dia per Montaigne amb la finalitat de fer-me present que hi ha coses diferents del Palazón i els escrits perpetrats per subsecretaris i gent així i fins i tot veure si una mica d’estoicisme m’ajuda a alleujar el meus problemes de tensió (potser no serà així, però no crec que sigui per culpa de l’estoïcisme) . Tant com pugui, mirar de no saber res dels desastres ibèrics confiant en què si vaig poder deixar el tabac, deixar de ser català hauria de ser molt més fàcil. Malauradament aquí he començat malament perquè ha estat difícilment abstreure’s del desenllaç del dissabte, que és evidentment també un començament de ja veurem que ...