The assassin

EL BFI està, i molts cines de Londres, e projectant el film de Hou Hsiao-Hsien, The Assasin, guanyador de la Palma d’or a la millor direcció al darrer festival de Cannes. No en sabia res d’aquest director que passa per ser un dels gran mestres del cine actual. La seva carrera ha estat llarga, però no gaire prolífica set films i no estic cert del que hagi pogut arribar a Barcelona. Hi vaig anar, tot i que la temàtica, d’aventures medievals i arts marcials, wuxia, no m’atreia gaire. Tanmateix, el film té segurament poc a veure amb les mostres individuals d’aquest gènere. En síntesi, el film narra la història d’una noia ensinistrada com a assassina per una princesa -monja, la seva tieta, i que, sota la sospita de ser massa compassiva, és enviada a matar al seu cosí amb el que havia estat promesa i de qui va ser allunyada per un complot polític. Hou no explica, en el sentit convencional, la història. No intenta, per exemple, deixar clara les trames polítiques, ni sembla tenir un interès real a la psicologia dels personatges. És un cine behaviorista que reflecteix actituds però no pas pensaments, ni personalitats. Tot plegat doncs, la idea del que estava passant mentre la veia era molt i molt aproximada. Allò positiu, però és que això no m’impedia seguir el film cada cop més interès. (d’altra banda les pel·lícules que s’entenen bé, estan massa allunyades de la realitat, almenys per a mi, que quant més va, menys entenc un borrall). Allò indiscutible és que el film és d’una bellesa plàstica, molt rarament assolida en cap film occidental. Per la qual cosa, no em sabrà greu tornar a provar, doncs el mateix Hou pensa que és impossible que un occidental ho entengui a la primera

.