Complir cinquanta anys significa començar a entendre millor el principi d’entropia, sense haver de mirar massa l’univers. Hi ha prou amb mirar-se un mateix. Es pot mirar de resistir fent un esforç. Però cada cop cal més esforç, perquè cada cop costa més, sobre tot si pel motiu que sigui, el cultiu de la filosofia per exemple, el verí de l’escepticisme hi és present a la teva consciència (cal desconfiar, però, d’una filosofia que no t’inclini a l’escepticisme). L’altre dia coincidia amb això, amb un bon amic i vaig veure després que Montaigne ja ho tenia molt clar fa quatre segles, quan ens assenyala al seu assaig sobre l’ociositat que si l’esperit no es disciplinat el seu destí és un peregrinar erràtic i desordenat. De fet, ell no don cap altre raó per l’escriptura dels seus assaigs. I és clar que tampoc no en calia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada