dijous, 21 de gener de 2016

Sobre la historia de la filosofia

Una de les conclusions més clares que he tret de la meva experiència de retorn a casa, el trimestre passat, és la necessitat absoluta de deixar-se de hipocresies i suprimir la historia de la filosofia, en particular i la filosofia en general. En aquesta conclusió segueixo una de les ments més preclares del país del veïns que ens manen com és Maria Dolores de Cospedal .Segons m’ha arribat, i segurament és veritat, la intervenció de la Secretaria General del PP va ser decisiva en la preparació de la sectorial on es va prendre la decisió de fer perdre a l’assignatura la seva troncalitat en el batxillerat. L’argument emprat fou interessant i esclaridor. Per la ’ex presidenta de Castella-la Mancha, l’única funció concebible per la filosofia al batxillerat és la de preàmbul de la fe, expressió clarament tomista, i la seva defensa no s’escau per tant al PP que és un partit conservador, modern, integrat amb els temps que viu i, per tant, post-cristià (encara que curiosament tampoc pugui prescindir dels espanyols que encara van a missa). La reflexió em sembla oportuna perquè deixa molt clar que, pel que fa aquesta assignatura, fa dècades que vivim una situació equívoca. La presència de la filosofia al batxillerat és essencialment un invent de la tercera república francesa i la seva finalitat és molt clara: donar un cos d’actituds que vertebressin un esperit ciutadà i substituir la religió, catòlica, en el seu cas com definidora de l’horitzó moral dels ciutadans. Aquí revolució burgesa, no va haver gaire, idees pròpies menys i es va acabar copiant els francesos per fer, de fet, el contrari dels que ells pretenien: mantenir el paper de la religió de manera clandestina i vergonyant. De ciutadans no se n’ha pretès mai fer i molt menys ara quan la nostra afirmació social es troba en el nostre caràcter de consumidors i no pas en el ciutadans. El consumidor requereix més educació sentimental que no pas filosofia i afortunadament la pedagogia moderna està en aquest sentit ben disposada a ajudar. I si l’argument de la ciutadania és irrellevant, d’altres habituals encara ho són més. La crítica, ho va dir la mateixa Cospedal, més aviat fa nosa i fa lleig i, no en conec cap institució dels nostres països, en la que tenir un sentit crític no sigui en entrebanc seriós per a progressar. Des d’aquest punt de vista, un professor que fes bé la seva feina seria letal ... . La cultura general si que potser requeriria tenir una idea de qui era Plató, però cada cop costa més trobar gent que considerin la seva possessió com un bé. Una disciplina per a introduir-se al mon dels estudis superiors? Anomenar així les universitats és més efecte del costum que no pas una altra cosa. Ho mirem per on ho miren, el nostre caràcter obsolet és palès i la clarividència de la Secretaria del PP, absoluta,  com es sempre el cas de les persones que prosperen tant a la vida. Llàstima de la les limitacions de l’autonomia que van impedir que aquest futur prometedor, no fos ja una realitat a Catalunya fa vint i cinc anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada