Després de dues setmanes aquí no he avançat gaire en la meva curació i segueixo massa pendent dels serials de Barcelona i Madrid. Fa uns anys escrivia en un altre blog sobre la futbolització de la política, és a dir de com, cada cop més gent, entén el mon en general, i els esdeveniments polítics en particular, des dels conceptes i la categories derivades de la contemplació, més que no pas del joc, d’aquest esport. Hi ha un altre sentit de coincidència del que es parla menys, de fet pensant-s’ho bé no es pot parlar. Si fa unes dècades els intel·lectuals denunciaven que el règim franquista feia servir el futbol per tenir alienat el públic, tinc las sensació que ara la política, tal i com la mostren els mitjans, fa exactament la mateixa funció. La desproporció entre l’èmfasi i el temps dedicats als problemes reals, la quasi segura propera recessió, el canvi climàtic, el problema energètic, la la guerra d’Ucraïna, la del Iemen , i espectacles irrellevants com la tria d’un president del govern que a hores d’ara no deixa de ser un glamorós encarregat o un procés del qual ni els mateixos protagonistes poden ja amagar el dubte sobre la seva realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada